Poetic Recital.

This evening I've been to a Poetic Recital held in the Centre de Cultura Contemporània Octubre in València. Every last Thursday of each month (this month has been the next to the last) there is a literary activity called Escriptors al Terrat (Writers at the flat roof) in which two writers, one younger, one older talk about their work. Today two poets: Ramon Guillem and a young woman poet, Àngels Gregori (22), have read some of their poems in Catalan. It's been a pleasure!




From Guillem's book Solatge de sols (1999):


TARDA IMPREVISTA:


L´amor és una tarda imprevista,
una taronja del color de les natges,
un trau on es posa el clavell de la vida.

Aigua callada
que una nit de lluna morta
de la pedra brolla i s´escampa,
fluix secret que nodreix
l´arrel de tenebra dels arbres,
corrent d´esperma que amara la terra.



From Angels' last book LLibre de les Brandàlies:


ACLARIMENT:

I faria un poema
com faria l’amor a un cos prohibit:
amb l’ànsia de saber
que només cal l’imprescindible.
Faria un poema
escrit amb sang menstrual,
o amb tinta de tauró, que perdurara.
I escriuria poemes, llavors,
com faria les coses que més m’agraden,
que fer poemes és també
fer l’amor amb el llenguatge,
que escriure versos és també
violar els límits de la pàgina,
i que les paraules, com les putes,
s’assemblen totes una mica.

VI:


Sempre hi plou, a sobre del meu cap.
L’hivern m’ha dut la freda sorpresa de la solitud,
la de les artèries histèriques.
I és un malson, t’ho jure, veure’m al mirall.
Cada dia més lletja, més sola,
més malalta, més boja encara,
talment una granota lluny de l’aigua.
M’he cansat de mi mateixa,
allà on vaig, sempre m’hi trobe,
perduda i fora d’enlloc.
I sóc com un ravioli
que s’ha quedat l’últim per menjar,
ell sol, pobre ravioli,
al fons del roig del plat.

Sempre hi plou, a sobre del meu cap.
L’hivern m’ha dut l’espasme del temps,
la tuberculosi als ossos, el desfici als llavis.
I de tant d’estripar minuts al dia
m’han sortit padastres als dits
per fer-me companyia.



AVÍS:

Al diccionari,
les paraules que existeixen s’hi troben,
i les que no hi són,
s’inventen.